L’església de Santa Cristina de Corçà, una joia del romànic de l’Empordà.  

Salvem Santa Cristina!

 L’església dels sX-XII, bastida probablement sobre restes d’època romana, contenia el bellíssim retaule gòtic de Santa Cristina avui al museu d'Art de Girona

Es tracta d’una construcció del s.XII de carreus escairats i afilerats, d’una sola nau i absis de planta amb tendència a la forma de ferradura. En el frontis s’hi obre una petita porta d’arc de mig punt i en el mur lateral de mig dia una altra porta rectangular. La volta és també de carreuada lleugerament apuntada. A la part baixa de l’absis i en ambdós murs laterals apareixen restes d’un treball més antic que, juntament amb la planta en ferradura, mostren que està edificada sobre una altra església més antiga, datable del s.X o inicis de l’XI.

La lleu elevació del terreny sobre el que està assentada i el fet de l’abundància de tègules i fragments d’àmfora en els camps que l’envolten, fan pensar que està construïda sobre els enderrocs d’un edifici d’època romana. Santa Cristina podria haver estat edificada sobre un lloc dedicat anteriorment al culte pagà: les restes romanes evidents, la dedicació del temple a una màrtir dels primers segles i l’antiguitat de la part més vella de l’edifici així ho suggereixen.

Per aquest paratge de la vall del Rissec passava l’anomenat “camí d’Empúries”, via romana local que recorria les terres del Baix Empordà i portava des d’Empúries a Gerunda, prop de la qual enllaçava amb la via Augusta.

El retaule de Santa Cristina, atribuït al Mestre d’Olot, avui al Museu Diocesà de Girona, és un bellíssim retaule gòtic datat entre 1450-1500 que descriu amb gran realisme els detalls del martiri de Santa Cristina, reina i màrtir. En la taula central es pot veure la dama noble, Santa Cristina, fent almoina a les portes del palau acompanyada de les seves donzelles. En les laterals s’hi veu el martiri de la Santa, que és cruelment torturada pels botxins sota la mirada del senyor del castell i tirada al mar amb la roda de molí al coll, i dos àngels s’enduen la seva ànima.

Galeria d'imatges

torna a l'inici

Si en voleu saber més:

Joan Badia i Homs  “L’arquitectura medieval de l’Empordà” I:155  i “Catalunya Romànica” V: 407-408.

Joan Puigbert, Jordi; Frigola, Pere; Martinez, Joan; Foxà “Per la Ruta Monumental del Baix Empordà”. Patronat del Castell de La Bisbal, 1971.

Mssn Miquel Pujol “Pintors i Retaules dels s.XIV i XV” Institut d’Estudis Empordanesos- Patronat Eiximenis. 

Museu d’Art de Girona.